Des de fa un temps gairebé em sentia acomplexada de fer-ho perquè havia detectat que la nova corrent de hiperintel·lectualitat ho rebutjava per algun motiu que se m'escapa. Ahir a la nit i rellegint contes de Quim Monzó, vaig comprovar que ell els utilitza generosament i em vaig sentir totalment alleugerida.
(parlo dels parèntesi)
Supooso que aquests que no usen els parèntesi són els mateixos que redissenyen productes perfectes per simple afany de progrés (inútil). Com si el progrés fos sempre positiu! Per què no podem acceptar que hi ha coses que estan ben dissenyades i que no cal canviar? Per què no s'enfoca més el disseny cap a la millora de la funcionalitat?
I si, tot ha de ser nou i tenir un aspecte modern, encara que sigui un nyap.
En fi..me'n vaig als serveis científico-tècnics que tinc hora. Aquests sí que ho tenen clar això que reivindico, però no sé si per convicció o per rateria, però treballen amb alguns aparells que tenen més anys que jo.
