Posem el cas d'una nena de 14 anys, amb una alçada aproximada de 1'55 m i un pes també aproximat de 55 kg.Objectivament, si calculem el seu IMC ens dóna un resultat de 22,89 kg/m2, que és considerat un normopes.
Subjectivament, podem dir que se la veu una nena més aviat baixeta i de complexió totalment normal tendint a atlètica. Ni escanyolida ni molt menys grassa.
Sobre el seu seus hàbits de vida apuntem que menja molt correctament i cada setmana, a més de les classes d'educació física de l'escola, fa un parell d'hores de piragüa i tres de volei.
És evident per tant que aquesta criatura té un estil de vida molt saludable i que no té cap mena de problema amb el seu pes. Doncs no senyores! Aquesta nena considera que ha d'aprimar-se gràcies al inesgotable esforç d'empreses com Inditex i altres del sector.
Només una anècdota. Anem al Zara a canviar un abric de reis i en provar-se el que volia comprovem al·lucinades que la talla que li va bé és una G. Una G?!?! Una G!!!!!!!!!!! Jo pensava que la seva talla d'abric seria una S o una XS i té una G!!!
Quina presa de pèl més bèstia i quin foment de l'anorèxia més descarat.
De debò el govern no pot fer alguna cosa per regular això i normalitzar les talles? No m'ho puc creure.
Com a societat ens hauríem de plantejar si és normal que una nena esportista i sana tingui en la seva llista de preocupacions el seu pes, i si volem permetre que 4 empresaris vells, amargats i impotents regulin la societat. Perquè això sí, quan el govern regula alguna cosa tots posem el crit al cel, però quan és un empresari-xaruc-misògin tots ho acceptem amb un "és el que hi ha".
